Xulilla
Poble
dels Serrans situat en un promontori de fàcil defensa, ja que la part que dóna
al riu Túria és un penya-segat inexpugnable que forma part d'un bell canó que
condueix a l'embassament de Loriguilla. L'altra part està presidida per un
castell àrab que conserva torrasses i muralles que protegeixen la població. El
topònim “Chulilla-Xulella-Iulella”, clarament preislàmic, prové de l'època
romana.
Xulilla esta situada en un promontori de fàcil defensa
Castell de Xulilla
Baixada cap al llit del riu Turia
Vista des del riu Turia
El seu terme s'estén sobre un altiplà
calcària que ha estat erosionada pel riu Túria, creant una falç i el Salt de Xulilla.
Un passeig pel llit del riu ens mostrarà els barbs i truites que viuen en les
seves aigües, així com diverses rapinyaires, la guineu, la geneta, el teixó, la
fagina i el senglar.
Assud de Xulilla o Salt
Assud de Xulilla o "Charca Azul"
Si vas a visitar la població, recorda que
només hi ha una botiga situada al centre del poble, on es venen comestibles.
Els hotels i els restaurants sempre estan plens, de manera que et convé
reservar amb antelació.
Plaça de Xulilla
Ja ho hem esmentat, però ho repetim, el
bell que resulta passejar per la llera del riu cap al Toll Blau (Charco Azul),
en realitat un antic assut de regadiu d'època islàmica, conegut com el Salt.
Això sí, compte amb els mosquits. Pots baixar al riu pel carrer Arca Major i,
davant, un cop travessat el riu, pots visitar les pintures rupestres del
Barranc de Valfigueras.
Camí del Salt de Xulilla
Una altra interessant ruta es coneix amb
el nom dels "pantaneros", en honor dels homes que cada dia partien de
Xulilla per construir el pantà de Loriquilla. El territori travessat per aquest
sender constitueix el Paratge Natural Municipal Los Calderones, format per les
impressionants gorges del riu Túria, amb parets verticals de més de 80 m.
d'alçada, on solen practicar els escaladors.
Encaixament del riu Turia
Encaixament del riu Turia
Ruta dels Pantaneros
La
ruta dels pantaneros té una longitud de 5 quilòmetres i es pot visitar amb
nens, això sí, adoptant les degudes precaucions, ja que el sender voreja els
tallats del precipici, el qual travessarem en dues ocasions a través de ponts
penjants. En descendir a la llera del riu gaudirem del bosc de ribera i la seva
peculiar fauna.
LLera del riu i bosc de ribera
La ruta dels pantaneros té una longitud de 5 quilòmetres
Paratge Natural Municipal Los Calderones
El territori de Xulilla està esquitxat de
poblats ibèrics, com els de la Muntanya del Castillo, el Castellar, Pelma, la
Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Els romans van ocupar el poblat del
castell, convertint-lo en un "castro", el qual va passar a època
islàmica com un "hisn", i en 1248 el rei Jaume I dóna a Pere Escrivà
de forma vitalícia "castrum et villam de Xulella". Aquest cavaller,
que procedia de Narbona, era també senyor de Xàtiva i Gandia.
Campanar i esglesia de Xulilla
Castell de Xulilla
Castell de Xulilla
Fins 1331, la població serà majoritàriament
musulmana sent en aquesta data quan, després de les fallides revoltes
d'Al-Azraq i els continus assalts a les moreries per part de cristians, fan que
es produeixi l'abandonament d'aquests. En 1340, Pere IV d'Aragó concedeix una
Carta de Població per la qual s'estableixen 100 pobladors entre els que ja hi
havia i els nouvinguts, procedents de Terol i Lleida principalment, i de
Navarra.
Interior esglesia de Xulilla.
Vista de la població de Xulilla
Del castell de Xulilla procedeix la llegenda
de la “Mora encantà”. Diu que fa més de
600 anys, quan les guerres no cessaven i els moros a Espanya van prendre el seu
poder, a soldats i cristià tancaven a les masmorres del castell, hi va haver un
soldat valent que va desafiar el perill i va anar guanyant d'una mora per
complet el seu afecte. Aquesta que molt li estimava, feia el que ella volia i li
va manar conquerir el tirà Emir a canvi de fer-se la seva favorita.
Campanar de Xulilla
Carrer de Xulilla
Xulilla
Xulilla de nit
Una nit sense lluna veuràs el que va
succeir, que amb una forta daga al tirà Emir va matar. Li va donar una llarga
corda que el soldat per les finestres del castell es va despenjar, també va
voler fer-ho ella, però aquesta no ho va aconseguir, perquè un moro que sotjava,
la corda li va tallar, i aquella moreta bonica, encinglada es va quedar. En el
seu dolor i agonia encara cridava a aquell soldat pel perdó de la seva vida.
Aquell ressò de la seva angoixa a la muntanya retrunyia, per això diuen els
vells que en una data llunyana per la Taula de la Guineu sortia la mora
encantada.
Comentaris