Misteris de Fort Bravo
La maledicció dels teuladíns de Castala
La maledicció dels pardals de Castala ve
reflectida al llibre de Luís Mármol de Carvajal "Història de la rebelión y castigo de los
Moriscos del reyno de Granada" i que
diu així:
“En
el lugar de Castalanos certificaron muchos Moriscos y Christianos que no se
crian gurriones; y que si los llevan allí vivos, mueren
luego; y que algunas veces se ha visto pasar por cima de las casas volando, y
caerse muertos. Y que en el de Bena Haxin no pueden las zorras asir las
gallinas con la boca, y las ven muchas veces andar tras de ellas dándoles con
las manos, porque no pueden abrir la boca para morderlas, cosa que parecería
ridiculosa, si no hubieran certificadolo personas de mucho credito, clerigos y
legos; mas no saben decir la causa porque esto sea, solamente entienden que es
por encantamiento que hizo allí un Moro antiguamente.”
Vista de
Castala
Resumint: a causa d'aquest encantament en
Castala no hi ha teuladíns, i en Bena Haxin, que seria l'actual Benejí, un
barri de Berja (Almería), les guineus no poden mossegar a les gallines.
Però amb l'assumpte dels pardals hi ha
una altra història segons la qual, Sant Pere i Sant Pau van enviar a set bisbes
per evangelitzar Hispània, entre ells es trobava Sant Tesifó, que va ser el
fundador de Virgi, l'actual Berja.
Ermita de
Adra, a la façana es pot contemplar una planxa de roca en què hi ha unes
petjades atribuïdes a Sant Tesifó.
Una altra història sobre aquest sant diu
que en una planxa de alabastre va deixar gravades les marques dels seus peus i
del seu bàcul, aquesta planxa es troba custodiada com a relíquia a la façana de
l'ermita de la localitat d'Adra.
Sembla que per aquells llars els teuladins
es menjaven totes les collites i que el sant va resar unes pregàries i des
d'aquell dia els ocells van desaparèixer d'allà, i és més, si algú pretenia
portar un pardal a aquesta zona, el pobre animal moria fulminat.
Una altra explicació va ser recollida,
també, per Luis del Marmol en l'any 1600, i per Francisco Fernández Navarrete
el 1997:
«En
el paraje donde estuvo San Thesiphón, retirado en una cueva, los gorriones ni
paran, ni pican ni pernoctan… Dicen que habiéndose quedado un día solo a
guardar las mieses, por retirarse a la Oración, encerró a todos los gorriones
en un aposento, dándoles después libertad con precepto de no hacer daño ni
detenerse allí. Lo cierto es que si pasan por allí es muy de ligero y no paran
ni comen, y si acaso pican algo, caen amortecidos».
BIBLIOGRAFÍA
“Almería secretos y
misterios” – Alberto Cerezuela
ENLACES DE
REFERENCIAS
http://beninar.blogspot.com.es/2009/07/berja-en-1569-el-moro-que-encantaba.htmlhttp://www.lavozdealmeria.es/Noticias/102269/68/Tras-los-pasos-de-la-leyenda-de-San-Tesif%C3%B3n
El tresor encantat
d'Almeria
Es tracta d’una llegenda que para la de
mora Galiana, llegenda molt estesa per Castella. A Toledo es famosa la Llegenda
dels Palaus de Galiana, o de Galiana, en realitat, un conjunt de diversos
relats, que parteixen tots d'una bella mora que enlluerna a tot cristià que la
veu.
Castell de Galiana de Toledo. Foto: Leyendas de Toledo
En
resum, la llegenda ve a dir que la infanta mora Galiana era una jove
bellíssima, de malenconiós mirar, cabells i ulls negres i brillants com la nit
i cutis vellutat. D'ella es deia que vivia en aquests palaus de l'alcassaba
toledana envoltada de tots els refinaments del luxe, de totes les comoditats i
plaers que el seu pare, el rei Galafre, podia donar-li; però, li faltava el
primordial: l'autèntic amor.
La dansa en l'harem de Giulio Rosatti, clar exemple de les
edulcorades visions d'Orient, en aquest cas com a teló de fons apareix una
arquitectura clarament andalusina
Una llegenda d’Almeria diu que si la Nit
de Sant Joan passeges per davant de la catedral d’Almeria, just en el moment en
què les campanades donen les dotze, de la torre sortirà un enorme negre, amb
cara de pocs amics, amb els ulls plens de sang i un gran manat de claus, acompanyat de la mora Galiana que ens dirà:
- "Segueix-nos
si t'atreveixes".
De tu dependrà acabar ric o embruixat.
Es dirigiran a la torre de les Arques i
quan obrin la porta, si tenim el valor de travessar-la, podrem contemplar un
immens tresor de monedes i joies.
Sent ràpids podrem portar-nos tot el que
vulguem, però si la cobdícia s'apodera de nosaltres, un nou personatge de
petita alçada i amb una gel·laba blanca apareixerà per deixar-nos tancats al
costat de Galiana fins que un altre innocent accepti la invitació, i serà en
aquest moment quan es trenqui l'encanteri.
Alberto Cerezuela "Almeria secrets
i misteris"
Aquesta és una de les moltes llegendes que
Alberto
Cerezuela explica al seu llibre
"Almeria secrets i misteris".
Una llegenda molt semblant a altres d'altres llocs com ara la de "El soldat encantat de Granada" que amb una trama similar, encara
que amb condicions, ens envolta en aquest món misteriós de guardians encantats
de fabulosos tresors.
Referencias del artículo
- Alberto
Cerezuela
(Almería, 1982) és Llicenciat en Humanitats i en l'actualitat dirigeix
l'Editorial Cercle Vermell. El 2008 va irrompre en el panorama literari
d'Almeria amb dos llibres que segueixen sent un èxit rotund. Enigmes i
llegendes d'Almeria i La cara oculta de Almeria han convertit a aquest
investigador en un dels referents del misteri i els fenòmens estranys,
traspassant fronteres amb les seves col·laboracions i reportatges en el
programa Quart Mil·lenni d'Iker Jiménez.
Tabernas és una població situada en una
zona desèrtica d’Almería, un lloc en el qual s'han rodat moltes pel·lícules,
entre elles, una de les última Exodus de
Ridley Scott,
i el Niño de Daniel Monzón, però hi ha molts
més noms que segurament et sonessin: Rei de Reis,
Lawrence d'Aràbia, Cleòpatra,
Per un grapat de dòlars, La mort tenia un preu, Li Cridaven Trinitat, A la
recerca de l'Arca Perduda, Conan el Bàrbar,
La història interminable, Indiana Jones i l'última croada, Les aventures del jove Indiana Jones, Astèrix als jocs olímpics...
Poblat "Fort Bravo" utilitzat com a decorat de pel·lícules i com
a reclam turístic a la zona de Tabernas.
Alguns dels decorats s'utilitzen
comercialment per a ser visitats per turistes i vilatans que gaudeixen dels
espectacles que es realitzen, especialment aquells dedicats a pel·lícules de
l'Oest.
Un d'aquests decorats és l'anomenat Ford
Bravo, on s'ha pogut veure una ombra que el recorre. Segons els actors que
intervenen en els espectacles es tracta d'Agustín Gómez, conegut com "El
Titi", un altre dels actors que va morir el 2007 a causa d'un infart
durant una de les representacions, i que havia treballat en pel·lícules com
"800 bales". Els seus companys pensen que roman allà per vetllar per
ells, i que tot surti bé durant els seus actes, ja que era una persona molt
relacionada amb el poblat, i que passava gran part del seu temps en ell.
Agustín Gómez Martín. Retall fotografia Youtube: Gonçal Vicens Bordes
Font del article: www.lavozdealmeria.es
Els nans de Vera
També trobem donyets al poble de Vera, segons ens conta la llegenda
de “Los enanos de Vera”. Son éssers mitològics que habiten a prop d’una font
del municipi, la missió dels quals es protegir a les persones honrades que s’apropen
a agafar aigua, però, quan detecten que son males persones, s’emboliquen a
trompades contra ells.
Apel·les Mestres (1854-1936), l'any 1907 publicà el seu poema Liliana
en una magnifica edició de Oliva de Vilanova. Els seus dibuixos ens parlen de
una natura exuberant a on ronden fades i gnoms en un món de fantasia
desfermada..
La informació sobre aquests éssers és molt
escassa.
Alberto Cerezuela els esmenta en el seu llibre
"La Almeria estranya" (1) i Manuel Martín Sánchez també fa una lleu menció a ells en "Éssers mítics i personatges fantàstics" (2)
BIBLIOGRAFÍA
(1).- “La Almería extraña” – Autor:
Alberto Cerezuela – Editorial Círculo Rojo – Primera edición de noviembre de
2011 – Página 102(2).- “Seres míticos y personajes fantasticos” – Autor: Manuel Martín Sánchez – Editorial EDAF – Edición de febrero de 2002 – Página 211
Comentaris